Sempre m’ha agradat el Nadal. Com diu la publicitat, és temps de tornar a casa si estàs lluny, de compartir taula amb la família, de bons sentiments i de bons propòsits. Després de Nadal deixaré de fumar o em posaré a règim, o les dues coses a l’hora. Són dies de pastes, de rotllos d’ametla i d’anís, de coques cristines, de coques de panses, ametles i nous, de rossegons. De panfígol, de nous i castanyes, d’olor de llenya pels carrers, de xerrades a la vora de la llar. Temps de nadales… “de pastorets i pastoretes, feu-me llenya que tinc fred”. Tems de fum, fum, fum. De posar el Betlem damunt de l’aparador. És la nostra manera de celebrar el solstici d’hivern amb el naixement de Jesús.
Temps també de fred a les mans amb la plegada de la taronja, de les olives, de torrada de xulles i botifarres a la foguera. De magatzems. D’olor d’almàssera, d’oli verge, or vegetal. A Nadal. un pas de pardal, comença el nou cicle natural i el que toca és desitjar el millor a la gent que estimem, als familiars i amics. També el fred convida a la reflexió, a repensar el que hem fet al llarg de l’any i plantejar-nos nous propòsits per al nou any que arriba. Però, aquest capitalisme productivista que ho porta tot a l’excés de consum, al comprar per comprar, siga el que siga, que posa la felicitat en el fet del tenir més coses materials, ens havia fet oblidar el significat del Nadal, com el de tantes i tantes coses, de tantes tradicions desaparegudes, vençudes per les modes que va imposant-nos la globalització.
Ens havíem acostumat a fer regals per Papà Noel i pels Reis i, tot seguit, les rebaixes de gener. Se’ns oblidava posar faves i aigua al balcó per als camells dels mags d’Orient i de ser bons durant l’any per a meréixer els joguets. La societat del desficaci i el malbaratament de recursos omplia de llums els carrers, i com érem tots rics, ens mereixíem no un regal o un joguet, sinó molts més, i quan més paquets obríem, més prompte oblidàvem els que havíem obert abans i el poc cas que faríem al seu contingut. Quants joguets hem guardat a les andanes o dalt dels armaris quasi sense haver divertit als nostres fills.
Enguany passege pels carrers del centre històric de Gandia, de nit, i em fa mal tanta llum de Nadal. L’Ajuntament de Gandia s’ha convertit en un regal amb una cinta roja. Roja? Si resulta que és més blau que mai. I com si no passaria res a l’economia de la ciutat i del propi consistori, que està en total bancarrota, ha col·locat més llums que cap any per tots els carrers.
Pense la situació de molta gent, de quasi tots nosaltres, amb aquesta estafa que ens estan fent des de les grans corporacions financeres sota el parany de la crisi. Quan obria l’ordenador per escriure aquest article, escoltava a la ràdio que sis grans bancs internacionals han estat multats per la UE per manipular l’euribor. Milions de persones estafades a les seves hipoteques! Una gran estafa financera aquesta crisi que ha portat a quasi 10.000 persones a l’atur a Gandia, al tancament de moltes empreses mitjanes i xicotetes, de moltes tendes, de molts petits negocis i a la major fugida des dels anys 60 de joves ben formats a buscar-se la vida a l’estranger, a la perduda de turistes al sector hoteler, al tancament de restaurants emblemàtics de la ciutat. Han tornat els temps de “Vente a Alemania, Pepe” o del “Un franco, catorce pesetas”, de les cues als menjadors de caritat, de cansar-se de portar currículums i de no trobar altre treball que un contracte temporal, amb poc més de 600 o 700 euros al mes, que prompte s’acaba i, des de la maleïda reforma laboral, no té ni indemnització al final del contracte mentre no passe de l’any. I de més d’un any no se’n troba cap.
Per tot això, i per l’excés de consum d’energia elèctrica en temps de canvi climàtic, quan hi ha més CO2 a l’atmosfera que en els 5 milions d’anys anteriors, enguany em dol veure tanta llum de nadal als carrers de Gandia. És un esplendor fals, que sols enllumena la tristesa d’un temps d’estafa col·lectiva, de desengany d’un model econòmic fallit, corrupte, especulador i empobridor dels valors humans i culturals de la nostra societat. Són uns Nadals que ni tan sols podrem veure les campanades de cap d’any en valencià després del tancament de Canal 9 pel President Fabra i amb més de mil famílies més insegures i un nou any 2014 més insegur des de l’atur.
Publicat en la Revista Infonoticias de Gandia.