Les comarques centrals valencianes, recordeu aquella proposta on l’Ajuntament de Gandia fou capdavanter, han estat mancades d’infraestructures de connexió de les seues produccions amb els mercats, fins i tot amb el mercat interior o propi. Històricament, des de la construcció del centralista Estat liberal, la ratlla provincial ha tingut un pes excessiu en el disseny de les infraestructures i això ho ha pagat molt car la nostra economia. Es penedia un actiu industrial i representant empresarial que el cost de posar un kg de taronges d’Oliva a Silla és semblant al de portar-lo des de Sud-àfrica.

És evident que les infraestructures potencien unes activitats o altres, el seu disseny, el seu traçat, la seua capacitat, el seu tipus ha marcat i marcarà el futur econòmic, social i mediambiental dels territoris. Segons i com siguen, així serem en el futur. Cal fer-se preguntes, cercar informació i, sobretot, donar respostes des dels llocs de decisió, des de la política i les Administracions. El sector primari continua tenint, malgrat tot, un pes important en la comarca i els seus magatzems que treballen les taronges en un futur més que proper estaran necessitats de connexions ferroviàries per a l’exportació llunyana i els camions reduiran la seua grandària, probablement elèctrics, i faran la feina intracomarcal, del camp al magatzem i del magatzem a l’estació de tren. Això si som, entre tots i totes, prou forts davant de la Unió Europea i les

Administracions per fer avançar el sector agrícola. Però és el sector industrial, que en aquests moments suposa el 18% del nostre PIB, el que ha demostrat que té més capacitat de resposta davant de les crisis, a més que són les empreses i els treballadors industrials els que més han avançat en drets socials, condicions de treball, salut laboral, generació de plusvàlues, eficiència energètica, digitalització… Així, una economia on el sector industrial abaste prop del 25% del PIB, serà una economia sanejada, potent, segura i amb perspectives per als altres dos sectors. Un sector industrial que necessita les infraestructures intracomarcals, però sobretot les connexions amb els territoris econòmics puixants que en el nostre cas és l’arc mediterrani i la que es diu «banana» europea (Nord d’Itàlia-Països Baixos). Ara, serà casualitat o causalitat?, que la Generalitat Valenciana ens anuncia el projecte del tramvia Gandia-Oliva-Dénia i ja sabem que el projecte del corredor mediterrani no passa per la Safor, això vol dir que el tren convencional per a persones, però també per a mercaderies, Gandia-Oliva-Dénia-Alacant no va a fer-se? Gandia, serà capital econòmica de la Safor i les comarques centrals, si les infraestructures ferroviàries i de carreteres no connecten el port de Gandia amb el seu territori i a través del ferrocarril amb València, Barcelona i les connexions europees? Nosaltres pensem que no. Que ara, des de totes les institucions locals de la Safor cal reclamar més que mai el desdoblament de la línia Cullera-Gandia i la seua continuïtat fins a Dénia i Alacant.

Un tren perquè arriben passatgers i per a les nostres produccions primàries i industrials. El tramvia no pot ser el substitut d’un ferrocarril de llarg recorregut. El tramvia caldria pensar-lo per al trajecte que feia històricament el tren dels anglesos, que uneix zones i pobles ja urbanitzats des de Gandia fins al Comtat. Podria ser i tot un tren turístic per les zones naturals per on passa. Però ara, eliminem trens convencionals, com s’ha fet en el tancament de la línia Utiel-Conca, després es parla de «la España vaciada» i deixem comarques, com la nostra, amb potents sectors exportadors industrial i primari, sense oblidar la importància en la nostra economia del sector terciari, sobretot el turisme, sense aquest tren tan demanat per tots els Ajuntaments. Ara, en el futur immediat, es conformaran els nous Ajuntaments amb un tramvia? Nosaltres seguirem reivindicant i amb més força que mai, que Volem el tren!

Josep Alandete, Joan Francesc Peris, Projecte Gandia