El 28 d’agost fa 50 anys del discurs de Martin Luther King al final de la Marxa sobre Washington pel treball i la llibertat.
Aquella marxa pacífica de milers i milers de persones, i no totes negres, suposà l’inici del reconeixement dels drets civils a la minoria negra dels Estats Units. No fou senzill i encara es produïren assassinats per violència racista, com el del mateix Luther King. Però, avui, en la legalitat jurídica nord-americana ja no existeixen diferències pel color de la pell i una persona negra és el President del país més poderós del món.
S’ha complit el somni de Martin Luther King? Jo crec que no. Aquell pastor protestant pacifista, seguidor de Gandhi, no somniava solament en aconseguir els drets civils, sobre el paper, de la minoria negra, de totes les minories. El seu somni anava molt més enllà. Somniava i reclamava compartir la riquesa americana, la justícia igual per a tots, que la pobresa no fora majoritàriament de color negre.
Els drets civils eren el primer pas en una societat democràtica per aconseguir objectius més amplis, més igualtat i que la felicitat en la Terra no estiguera reservada a la societat blanca, poderosa i rica. El seu somni de llibertat, igualtat, solidaritat abastat des de la lluita constant i no violenta encara està per aconseguir, però el compartim moltíssimes persones al món i avui és hora de recordar-lo.
És hora de fer un xicotet homenatge a un gran home que va morir en mans d’aquells que no somnien només que en ells i en la seva curta, trista i brutal vida.