Els Verds de la Safor hem estat, des de la seva aprovació en juliol de 2009, contra el projecte de gestió aprovat pel Consorci de Municipis per al tractament de RSU de les comarques de la Safor, la Costera, Vall d’Albaida, Canal de Navarrés i Vall d’Aiora perquè, a més de considerar no aptes els terrenys de Llanera per a la ubicació de la planta de tractament i el macro-abocador, pensàvem i pensem que vulnera clarament els principis de proximitat i jerarquia de les Directives europees en matèria de residus i la pròpia llei valenciana 10/2000.
El principi de proximitat i autosuficiència en la gestió de RSU, recollit en la Directiva de 2008 de la UE en el seu article 16, així com la protecció de la salut i el medi ambient en la gestió de residus en l’article 13, es contradiuen completament en el projecte que aprovà el Consorci que suposa el trasllat diari de la major part dels RSU generats en la zona, molt més poblada en el litoral (la Safor) cap a l’interior, cost econòmic que suposa, cada dia, uns 50 Km.
Però també la llei de residus de la CV diu que un dels principis generals en gestió de residus és el de “promoure les infraestructures per a garantir que la gestió dels originats en la Comunitat Valenciana conforme als principis d’autosuficiència i proximitat”, per això Els Verds de Gandia hem defensat sempre la necessitat d’almenys dues plantes de tractament, una en el litoral i altra en l’interior, i, dintre de la dinàmica del Consorci, que la planta de transferència de la Safor s’ubicara a Gandia, població que genera el major volum de RSU cada dia. Des de 2005, Gandia ha transferit el seu fem cada dia des darrere del cementiri, amb una planta provisional que haguérem quasi d’improvisar pel tancament il·lògic als nostres camions de la Planta de Dénia, i no ha hagut cap problema, ni cap impacte.
Fou un desficaci i una clara mostra d’insolidaritat de Gandia amb els pobles menuts de la comarca i els de l’interior, que justament el major volum de RSU anara cada nit a la Font d’En Carròs (ara a Rótova) per a la seva transferència i, des d’ahí a Llanera de Ranes (la Costera). Els Verds de Gandia consideràrem un greu error que el govern PSOE-Mut d’aleshores, no haguera posat el seu pes al Consorci (Gandia produeix el 25% dels RSU del total del Pla Zonal i, per tant, genera el 25% del negoci) per a proposar un projecte de gestió més racional i més d’acord amb la legislació ambiental.
Aleshores, el alcaldes del PP, del PSOE i també del Bloc votaren junts aquest projecte de gestió que ara està veguent-se tan negatiu per a la població pel seu cost. Dels pobles de la Safor, solament votà en contra Rafelcofer i es va abstenir Xeraco. Ara, quan el Consorci vol posar en marxa el Projecte i ha presentat les taxes de tractament dels RSU als Ajuntaments, amb una crisi econòmica tan brutal i més d’un 25% de persones desocupades, empreses i autònoms sense feina… multiplica per molt les actuals taxes.
Moltes coses fan mala olor al voltant del fem que es vol tractar. Algunes intolerables. Per exemple, la ubicació de la planta i macro-abocador a Llanera es fa en uns terrenys llogats, a una empresa que els va adquirir i posar a disposició de la UTE que guanyà l’adjudicació de la concessió, a un preu “de lloguer”, durant els vint anys, de 8,05 euros per Tm, en diners constants. Segons els càlcul i contant el 10% més que cobrarà pel lloguer procedent de les Tm que arriben d’altres altres residus i els 3 euros per TM de residus que arriben d’altres zones, podem calcular, sense exagerar, que solament per aquest lloguer hem de pagar més de 30 milions d’euros, (per unes 360 fanecades de terreny no urbanitzable comú de secans i muntanya sense arbrat). Aquestes 360 fanecades, si fóren de tarongerar, ens costaria comprar-les a un preu actualment més que generós de 6.000 euros/fanecada, al voltant d’uns 2.160.000 euros. Simplement intolerable, ens sembla un abús que no podem permetre.
Es comprén que amb xifres com aquestes, si la resta de la gestió està calculada amb tanta “generositat” i comptant que la gestió es privada i les empreses del sector dels RSU són de les que majors beneficis estan acostumats a obtenir, no es gens estrany que es pretenguen cobrar les taxes que comencem a conéixer i ens causen horror.
L’Alcalde Torró sembla haver iniciat una batalla contra el Consorci. Potser que solament pel cost polític que li podria suposar passar al cobrament un rebut desficaciat que pot abastar des d’un augment del 200% als rebut per habitatge fins a més del 500% als hotels. L’oposició municipal i la resta d’Ajuntaments li hauria de agafar la paraula i proposar-li formar un front polític i social per canviar l’actual gestió del Consorci i abandonar el Projecte que mai haurien d’haver aprovat. No se’ns oblide que al Consorci té la majoria absoluta el PP, entre Ajuntaments on governa i la Generalitat i la Diputació i es podria veure realment si el govern municipal de Gandia amb majoria absoluta del PP està per la defensa dels interessos de la ciutat per davant dels interessos del partit.
Els Verds pensem que el fet de que encara no s’haja fet res per a la construcció de la planta permet forçar dintre del Consorci un replantejament profund del que s’ha fet fins ara. Gandia té el 25% de la matèria prima amb la que es fa el negoci i ha d’atrevir-se a forçar un canvi de model, eliminar tots els costos innecessaris i ser molts austers i exquisits en els càlculs, apropar el tractament a les zones productores, proposar-se seriosament la disminució de Tm de RSU, avui 1,4Kg per habitant/dia cap al residu mínim, amb un primer objectiu d’1 Kg/hab/dia al 2020, i molta més recollida selectiva. Escollint un sistema de recollida i tractament dels RSU on la taxa de fem que paguem la ciutadania i empreses supose la major quantitat de creació de llocs de treball possible i la recuperació de moltes matèries primes, i no una muntanya de milions de euros per als que fan que el fem cada dia faça més mala olor.
Publicat en Gente de la Safor, 25 d’octubre de 2012