Els conceptes al llarg de la història van canviant el seu significat i correm el perill d’aplicar-los fóra de temps. Dic açò perquè si d’algun adjectiu hem de lliurar l’Alcalde Torró eixe serà el de conservador. Conservadors eren aquells polítics contraris als liberals del segle XIX i principis del XX, els que es resistien a tota mena de canvis, aquells que volien perpetuar les tradicions, les costums. Així, la dreta més dreta eren els conservadors. Però no, Torró no és un conservador, encara que represente i tinga els vots de la dreta més dreta de la ciutat. Ell aplica a la política municipal el seu model empresarial, la seva manera de fer negocis, que és guanyar diners, quan més ràpids millor. No és l’únic, ni ho ha inventat Torró. Ha estat el model econòmic aplicat per la majoria dels que estan als negocis en aquests moments. Les inversions es fan en fons especulatius on les accions es compren i es venen segons està el mercat i avui estàs en els telèfons, demà en elèctriques i un altre dia en empreses agroalimentàries. És la globalització de l’economia capitalista, és el temps de les comunicacions telemàtiques. Les empreses cada vegada tenen un propietari més anònim desdibuixat en eixe fantasma cruel que esmentem “el mercat” i que no és altra cosa que el nou tipus de relacions capitalistes que dominen el món. La generació d’empresaris que muntaven una empresa de… i eren coneguts i reconeguts per tota una vida al seu front en el mateix sector està a punt de desaparèixer, són octogenaris.
Així, Torró no pot ésser un conservador de res, ni de les empreses que munta i desmunta, compra i ven segons convé. Els objectius d’un inversor especulatiu estan clars, són sempre immediats i no poden parar-se gens en estudis previs d’impacte, mesures de prevenció, anàlisi de conseqüències a mitjà termini, en legislacions proteccionistes i consultes públiques… Tot això no són més que entrebancs a no tenir en compte o sortejar com siga. Per això no és gens estrany que no li importen un pebre els arbres. Arbres? Per a que serveixen els arbres?, pensa Torró. Amb el que tarden a créixer, amb el sòl que ocupen… Una garrofera, veges tu, els ecologistes ens han deixat Gandia plena de garroferes i matolls “inservibles” són els pensaments i expressions habituals en declaracions públiques del senyor Alcalde. La Plaça Major ha d’estar desocupada i què importa si hi ha una palmera singular de set braços? Es trasllada i ja veurem si es mor o no. Total, per a què servia? Clot de la Mota, ple d’arbres?, quan jo vull ara mateix, aquest estiu, portar el Circ Romà a Gandia que segur serà un bon negociet. Arbres fora. A la Plaça del Baladre la mateixa estratègia i així successivament… El Passeig marítim ha d’estar desestacionalitzat, que vol dir que semble una platja tropical del Carib tot l’any, així que, moreres arrencades, a partir de setembre. Ja hem fet prou de mal al turisme enguany amb els xiringuitos, els serveis, les obres de soterrament dels contenidors…. Què importa que la morera siga un arbre tradicional de l’Horta de Gandia? Què més em dóna que els cognoms més emblemàtics de la Gandia moderna, a partir del segle XVIII, estiguen lligats al negoci de la seda que produeix el cuc que es menja les fulles de la morera? Per a què pensar que les moreres donen ombra i refresquen l’ambient del passeig en estiu i, sense fulles, deixen passar el Sol en hivern? No importa res més que, quan més prompte que tard, els nous xiringuitos que vull posar a la platja tinguen la imatge de platja que a mi m’agrada: la tropical. Per a què parar-se a pensar que dintre de l’arena es poden plantar moltes més palmeres de les que ara hi ha, si potser de les que no estan atacades pel morrut, doncs els costos de manteniment poden ser més que importants i mantenir la imatge del Passeig i els carrers de la platja amb les moreres?
“No sóc conservador, no vull plantes aromàtiques mediterrànies a les rodones i jardins. Tot això són matolls inútils. Molta gespa, que és ben verda i a mi m’han dit que el verd vol dir medi ambient” segueix pensant Torró. Que necessita molt aigua i que es rega amb aigua tractada de magnífica qualitat però d’alt cost energètic i econòmic, molt de manteniment en tallar-la constantment i molts productes fitosanitaris?, Que més dóna, ja ofegarem l’empresa concessionària i si no portarem una altra.
Canvi climàtic? Mentida podrida. Els arbres eliminen Tm de CO2 i donen humitat als carrers i places de la ciutat? Això qui ho ha dit? L’aigua és un recurs a conservar? Ja la portarem de l’Ebre o d’on siga. Estalvi energètic? Punyetes! Que el Maremàgnum fracassa en un any o dos i els arbres estaven més de vint anys al Parc? Ja inventarem un altre negociet. Totes aquestes bovades sols preocupen als amics de les garroferes, de les moreres, dels matolls. Eixos conservadors i enemics del progrés que tampoc volen que fem a Gandia corregudes de bous, ni portem Julio Iglesias, ni la Pantoja, ni accepten que el Grau es diga el Grao, a saber d’on han tret això de Grau. Serà català!