Ens governen uns irresponsables, covards o còmplices, de les grans corporacions financeres que controlen el mercat de l’energia al món.
Tot és energia i qui controla la producció i distribució de l’energia és realment qui mana. Per això, des de la revolució industrial i, més encara, des de la globalització del capitalisme, les guerres tenen com a principal causa el control dels recursos energètics. Les grans lluites polítiques esdevenen al final confrontacions pel control del petroli d’Orient Mitjà o del gas natural d’Àsia o del nord d’Àfrica, o dels hidrocarburs veneçolans. Els poderosos tenen massa interessos al voltant dels hidrocarburs que se’n foten de les tràgiques conseqüències del canvi climàtic. No pensen ni un moment en la necessitat de canviar el model productiu i energètic, encara que les inundacions d’Anglaterra evidencien més que mai que l’augment del nivell del mar provocat per l’escalfament del Planeta ens farà molt de mal.
Com són uns privilegiats, sempre pensen que ells es salvaran i segueixen endavant amb els seus negocis i a la recerca de nous jaciments de petroli o gas natural, passe el que passe en les zones on busquen hidrocarburs. A més, els horroritza que vinguen altres tecnologies que puguen substituir els seus productes i els facen perdre el poder de moure el món. Tenen una guerra declarada a les energies renovables, però sobre tot a l’energia solar que és la que pot democratitzar la producció de l’energia i permetre l’autoconsum.
Al sistema i els seus governants els va bé l’energia que es produeix amb grans inversions, amb molta producció, perquè així són ells els qui ho controlen tot. Centrals tèrmiques, nuclears, fins i tot, grans parcs eòlics… Però això de que cadascú es puga produir la llum que consumeix a la seva teulada, o a la seva nau industrial, o a la seva granja o finca agrícola no els va gens bé. Tal vegada per això, ara el PP vol posar un nou impost a tots aquells que produeixen llum per a l’autoconsum. Cal castigar-los per voler eixir-se’n del regat.
Els partits del sistema, els que defensen l’actual model polític i econòmic que provoca que 85 famílies acumulen tanta riquesa com la meitat de la població mundial, com 3.500 milions de persones, sempre posen per davant els interessos dels accionistes de les grans empreses a qualsevol altra cosa. Ara, ens assabentem que van a permetre la tornada a l’activitat nuclear de la central de Garoña, que estigué en marxa des de 1970 fins el passat any, 11 anys més dels 30 anys de vida útil. Els guanys que genera una central nuclear ja amortitzada i pagada pels consumidors com la de Garoña o la de Cofrents són un mos massa apetitós per a perdre’l, malgrat els accidents nuclears de Txernòbil o Fukushima, malgrat els càncers que cada vegada pateixen més persones, malgrat tot.
L’ànim del lucre per damunt de tot. Per això, perquè no tenen com a objectiu el bé general quan volen fer prospeccions a la recerca d’hidrocarburs al Golf de València o dintre de terra amb la fractura hidràulica (fracking) i solament els interessa assegurar el negoci de les multinacionals del petroli, tota la resta de la societat, la immensa majoria, hem de posar-nos dempeus i lluitar contra ells, defensant la nostra economia turística, la pesquera tradicional, la qualitat de les aigües i dels aqüífers, les nostres platges, el nostre futur, el futur de tots i totes, que està en perill per la contaminació atmosfèrica i el perill nuclear. Uns pocs, per multimilionaris que siguen, no han de poder amb una societat indignada i mobilitzada. Sols cal que en ho creguem i ens posem dempeus.
Joan Francesc Peris, portaveu d’Els Verds de Gandia.
Publicat al número 15 del Diari Progressista Independent Safor Informatiu. Febrer 2014.