Alguns Ajuntaments davant la crisi econòmica i el dèficit que arrosseguen han suspès les festes majors. D’altres, les han reconvertit cercant el recolzament i la imaginació popular. Gandia, mentre cada dia el govern municipal acusa diàriament als anteriors governants d’haver deixat la caixa buida, d’un deute milionari, de haver de negociar amb moltes empreses el pagament de factures de la passada corporació i quan a la ciutat hi ha més de 8.000 persones en l’atur, programa unes festes classistes amb preus impossibles per a moltes famílies gandianes, en atur o amb treball i zones diferenciades als espais dels espectacles.
Per veure a Isabel Pantoja l’entrada de butaca general val 35 euros, i els més rics tenen una zona gold de 70 euros per a marcar distància o una zona silver de 55 euros si no volen gastar-se tant en la seva distinció del públic en general. El millor espectacle per a xiquets, Cantajuego, té butaques numerades a 25 euros i sense numerar a 15 euros, que des de menuts cal marcar les diferències socials, sobre tot, per a tota la infantesa que no assistirà per no poder pagar ni un preu, ni l’altre.
En fer aquesta Fira, per moltes crides que s’esforcen en què la festa és temps d’oblidar els problemes habituals, complicat està que la gent que està passant-ho malament ho faça, i en són molts. No sé si en la resurrecció que està provocant Torró de les corregudes de bous, les cantants de copla nacional i les zones gold i silver per a qui té més possibles, no retornarà el ball del rigodon en Foment i les reines de les festes de Gandia, filles de ministre d’Informació i Turisme, com l’any 1959. Per cert, no sabem si no hauran invitat al senyor Fraga a visitar-nos.
