Per una nova Llei Forestal Valenciana
La conservació i regeneració de l’espai forestal valencià, que suposa un 50% del territori valencià, ha de ser un eix estratègic en la lluita contra el canvi climàtic, contra la desertització i per al manteniment del paisatge i l’economia rural valenciana. El bosc mediterrani, la forest valenciana té un component bàsic ambiental i paisatgístic, una funció social ecològica, i poc interès extractiu. Un arbre autòcton del bosc mediterrani es calcula que fixa uns 300 kg de CO2 durant el seu creixement. La protecció i regeneració de la cobertura forestal i protecció del sòl de les muntanyes valencianes ha de ser l’estratègia més que necessària i urgent en la lluita contra el canvi climàtic. Ha de ser un dels eixos fonamentals de la política forestal en els futurs anys. Ara que es celebra l’Any Internacional dels Boscos és l’hora del ple reconeixement polític i social dels nostres espais forestals pels seus valors ambientals i socials.
Ens cal un nou nou marc legislatiu que reforme la Llei Forestal Valenciana, per afavorir la participació i cor responsabilització dels agents socials implicats en el bosc valencià (Generalitat, propietaris privats, Ajuntaments i professionals del sector) i el repartiment de les càrregues i els beneficis socials generats. La riquesa del litoral ha d’arribar als propietaris privats i Ajuntaments rurals que mantenen els espais forestals. Si apliquem el principi de la UE de qui contamina paga, també hem d’aplicar l’altre principi de justícia social de qui ofereix serveix ambientals al conjunt de la societat valenciana ha d’estar compensat. Caldria establir mesures positives per assegurar als propietaris de bosc i terres de muntanya una renda familiar garantida, al temps que la Generalitat hauria de proposar-se un augment exponencial dels pressupostos en matèria forestal i el foment de la gestió compartida i provada del bosc valencià.
En els darrers anys la Generalitat en mans del PP de Camps i Rajoy dedica menys de 10 euros per Ha./any de bosca i caldria aproximar la inversió pública a uns 60 euros per Ha/any al llarg dels quatre anys de legislatura. Un nou Pla Forestal Valencià hauria d’estar consensuat en el marc d’un reactivat Consell Forestal Valencià, previst en la llei vigent i que l’any 2004, després de no constituir-se mai, va estar desaparegut al si del Consell Assessor de Participació i Medi ambient, de trista vida.
La prevenció dels incendis forestals ha de ser la primera línia estratègica de la política forestal valenciana. La silvicultura preventiva ha de passar al primer pla de la política forestal en les muntanyes públiques i també en les privades.
Els informes forestals diuen que més d’un 80% del bosc valencià no està ben preparat contra els incendis forestals, arribant a 1 milió les hectàrees amb total absència de qualsevol tipus de tècnica silvícola, d’un total de 1.217.000 hectàrees de la superfície forestal valenciana. A majors inversions públiques en la prevenció d’incendis, hem d’acompanyar l’augment de les subvencions a les tasques preventives dels propietaris privat i als Ajuntaments. Així, caldria dedicar 100 milions d’euros anuals al capítol 6 d’inversions reals i uns altres 100 milions a les línies del capítol 7 de prevenció dels incendis forestals i treballs forestals de propietaris particulars i Ajuntaments. Així, podrem posar en marxa realment la reforestació del bosc valencià, amb importants inversions en tasques manuals de silvicultura preventiva, plantacions controlades d’espècies autòctones i reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians. Un bosc valencià protegit contra els incendis forestals i recuperat és una font energètica renovable de biomassa, per alguns sectors industrials, així com per a les poblacions rurals de l’interior, al temps que sumidor de CO2. A més, d’una font d’ocupació important per a sectors laborals ara desocupats per la crisi de la construcció i l’agricultura. Caldria promocionar la ubicació a les comarques d’interior de plantes energètiques de biomassa i la instal·lació de forns de residus forestals i vegetals a les empreses valencianes. I per si tornaria la febre constructora hauríem de declarar sòl no urbanitzable i protegit durant 100 anys tot aquell terreny que haja patit un incendi forestal.
Publicat en Levante-EMV el mes de març de 2011 amb motiu de l’Any internacional dels boscs.