L’any 2008, quan vaig escriure l’article d’opinió que adjunte, encara tenia temps Zapatero per canviar la seva estratègia per eixir de la crisi, o millor dit, Els Verds preteniem que tinguera una estratègia i d’esquerra ecologista…
No és això, senyor Zapatero.
Ara que ha decidit assabentar-se de l’existència de la crisi econòmica resulta que una de les mesures que se li ocorreix per activar l’economia és acurtar els terminis dels estudis i avaluacions d’impacte ambiental de les obres públiques de competència estatal. Clar, és el fer les coses bé, amb cautela, tal i com diuen els principis de la Unió Europea lo que està endarrerint els projectes i causa perjudicis a l’economia. Menut descobriment. Sembla que l’actual crisi econòmica, que és estructural encara que no vulguen admetre-ho, no té res a veure en la bombolla especulativa al voltant de la construcció incontrolada, quan no potenciada per milers d’Ajuntaments del PP, però també del PSOE, i això no és cosa de l’economia internacional, doncs a Espanya es construïa més que a Alemanya, França i Bèlgica juntes estos anys passats, ni tampoc sembla tenir res a veure amb els moviments especulatius, aquests sí internacionals, al voltant del preu de les reserves d’un petroli amb els anys contats.
No, per al govern del senyor Zapatero el que hi ha que alleugerar per a eixir de la crisi és la tramitació de les avaluacions d’impacte ambiental. Com si Espanya haguera estat capdavantera en l’aplicació de les normatives ambientals e la UE. Si va i resulta que som dels Estats més sancionats justament per l’incompliment quasi sistemàtic de les normes ambientals, per no fer avaluacions d’impacte ambiental en zones protegides, en les costes, etc… si som dels que més tardem en la transposició de les directives europees ambientals a la legislació espanyola!
No senyor Zapatero, no està el problema en els estudis d’impacte ambiental ni en la seva tramitació, que probablement moltes vegades tarde més del compte per les diferències entre els tècnics de qualitat ambiental i els interessos dels Ministeris constructors, sobre tot el de Foment al que ara s’ha sumat la nova ministra “d’agricultura transgènica i nous transvases”, que no tenen especial sensibilitat proteccionista a l’hora de projectar les infraestructures.
No senyor Zapatero, no és veritat que el medi ambient, que l’aplicació acurada de la normativa europea de prevenció i cautela ambiental davant de nous projectes, siga la causa de cap crisi econòmica. Al contrari, hi ha un seguit de mesures, justament d’economia ambiental o verda que es podrien posar en marxa amb la creació de milers de llocs de treball i de xicotetes i mitjanes empreses. Però vostè no va a posar-se a males amb la banca ni amb les grans empreses energètiques, ni amb les grans constructores. Vostè no té un gabinet econòmic modern, ni progressista, que li puga preparar un conjunt de mesures que enceten una nova economia més ecoeficient i més democràtica per eixir de la crisi. A vostè li prepara el receptari el senyor Solbes, el de la crisi del 93-94, mestre de Rodrigo Rato, que va “triomfar” com a ministre d’economia del senyor Aznar, seguint les mateixes receptes que aquell havia preparat i que li costaren la segona vaga general i probablement el govern a Felipe González.
Per a què controlar el funcionament i els grans beneficis dels bancs, amb crisi o sense ella, en el tractament diferenciat que donen a les grans empreses i a les xicotetes i als xicotets estalviadors, per a què veure on inverteixen i fan préstecs les Caixes d’Estalvi que, teòricament tenen una funció social, per a què incentivar amb mesures fiscals les inversions en empreses de valor afegit i les que innoven els seus processos productius, per a què ajudar als professionals de l’agricultura a innovar les seves produccions, per a què controlar els intermediaris que compren barat als productors i venen caríssim als consumidors, per a què potenciar el xicotet comerç davant de les grans superfícies, per a què obrir la producció d’energia a la ciutadania amb una llei que subvencione la inversió domèstica en energia solar fotovoltaica, per a què el foment seriós de l’estalvi energètic i la desgravació fiscal a les empreses més ecoeficients, per a què…
No és això senyor Zapatero, vostè acabarà pactant una nova reforma laboral amb Rajoy, altre neoliberal com vostè, amb el silenci d’unes centrals sindicals cada vegada menys reivindicatives, i farà un Pla d’obres públiques de carreteres, transvases, ampliacions de ports esportius, autovies innecessàries, de més AVE, – no de ferrocarrils convencionals per a substituir el cotxe particular-, sense mirar per on passen, ni que desfan, o si hi ha alternatives com seria alliberar el peatge de l’AP-7 al litoral mediterrani, i una nova reforma fiscal per a que paguen més els que ja estan pagant més, les classes laborals, els autònoms i les xicotetes i mitjanes empreses, a més d’aplicar com un campió la liberalització de serveis, que vol dir la seva privatització, que proposa una directiva europea elaborada per la majoria conservadora i neoliberal que governa l’actual UE. No sé de que haurà de discutir amb el PP en matèria econòmica.
Mentre, l’any 2007, Espanya, en el centre geogràfic que més està patint ja les conseqüències del canvi climàtic, – pregunte per l’augment del nivell de la mar-, emet a l’atmosfera un 35% més de gasos amb efecte hivernacle del que s’havia compromès amb la UE. Ja sé, per a resoldre-ho, ara promocionarà l’energia nuclear, amb noves centrals o allargant la vida de les actuals. És vostè tan “progressista” que oblidarà Txernòbil. Nosaltres Els Verds no ho fem.