Potser les Falles de 2012 es cremen en un dels moments de més enfonsament de l’economia gandiana, amb més persones en l’atur des de feia moltíssims anys, menys expectatives de recuperació econòmica i major incertesa sobre el seu futur per a eixa generació de joves de la que s’ha dit fins el cansament que era la generació més preparada de la història d’Espanya. Perquè el major problema que tenim no és la dura i crítica realitat econòmica i social que patim, sinó que no veiem que les Administracions, totes elles governades ara pel PP, per on pensen recuperar l’economia, fomentar la creació de llocs de treball, impulsar nous sectors productius o reflotar els tradicionals que han fet fallida.
Fins ara ningú dels actuals governants ha mostrat cap signe de que aspire a canviar el model econòmic anterior que ens ha portat a l’actual situació, d’atur desesperant, dèficit públic insuportable i una gran banca que cada vegada concentra més poder i més capital, de bancarrota institucional i empresarial, d’habitatges deshabitats, hotels en crisi, apartaments que no es lloguen i restaurants, comerços i cines buits. Poques són les veus que s’atreveixen a expressar la urgència del canvi de model econòmic i social, la necessitat inqüestionable d’abordar noves línies d’actuació si volem que torne l’esperança en la recuperació de l’activitat econòmica de la ciutat.
Alguns, com l’actual alcalde Torró, insisteixen en les velles receptes: destrucció d’espais naturals per a camps de golf, a la Marjal i a la muntanya, més cinemes, més llum de Nadal i més oferta d’hostaleria al centre de la ciutat i, a la platja, boleres i zones temàtiques. Però els Nadals que hem passat ja ens han mostrat que el major enllumenament dels carrers dels darrers anys no ha omplit les tendes, que el destapa’t del dijous deixa buits els restaurants el cap de setmana, que els cinemes solament tenen espectadors el dia que rebaixen el preu de l’entrada i que a les rebaixes no hi ha colzades, ni tendes de gom a gom. La gent està aturada, amb el jornal retallat o amb moltíssima por de perdre’l i no té diners de sobra, que són els que es gasten en el sector serveis.
Sense oblidar el crim que s’ha fet amb la taronja valenciana, que suposava un bon complement per a l’economia de moltes famílies de la Safor, del que són responsables molts, des de polítics covards amb la Unió Europea als que toleren el domini del sector per uns comerciants cada vegada amb menys escrúpols respecte al agricultor i també respecte al collidor valencià.
Per això, la classe política que ens governa està obligada èticament a impulsar mesures immediates i a llarg termini que suposen la creació de llocs de treball i la reactivació de l’economia. I caldrà repensar tot el que fins ara havíem fet i on poden estar les claus d’un nou desenvolupament més racional, menys fràgil i més solidari amb totes les generacions futures.
La platja de Gandia és oberta, dura per a l’hivern, però amb uns valors naturals immillorables. Des dels anys 60 l’hem omplit d’apartaments i alguns hotels, massa pocs, i gràcies a l’excés de cobdícia dels especuladors, solament s’han lliurat de la rajola uns dos kilòmetres de cordó dunar i devesa a la zona de l’Ahuir. Des de 1983 el PGOU de Gandia la qualifica d’urbanitzable, però amb baixa densitat, que ha fet que a ningú li apetira construir-la, doncs eren anys que es guanyaven molts diners en altres zones de Gandia i de la resta de pobles del voltant, amb densitats d’edificació major.
Ara, mentre el PP no canvie la legislació proteccionista, quasi tot l’espai de l’Ahuir està afectat pels perímetres de protecció de les zones humides, la Marjal i la desembocadura del Riu Vaca, el que posa en qüestió jurídica que a la zona, no solament als 100 metres de protecció del cordó dunar, es puga urbanitzar. Alguns pensaran que això és un entrebanc per a l’economia, en canvi jo ho veig com la gran oportunitat del turisme de Gandia.
La platja de l’Ahuir és la darrera i, a l’hora, gran oportunitat d’impulsar el sector turístic. Tenim milers d’apartaments que no s’omplin, hotels que esperen clients que no arriben i parlem de desestacionalitzar i de fer platges temàtiques a l’arena que, de vesprada, està a l’ombra pel mur de ciment que li hem alçat darrere. Perquè no oferim un gran parc natural de la Marjal connectat amb una platja verge i el convertim en la zona verda d’esplai a les famílies i persones que vinguen a estiuar, passar els ponts, caps de setmana, falles, pasqües i la primavera?