Vaig escriure ja fa molts anys – com passa el temps! – “Un poble en festa és molt més aqueix poble”. Encara que els temps canvien i les societats renoven les seves costums quotidianes, la seva cultura, hi ha una sèrie de trets diferencials que mantenen la seva essència com a entitat humana distinta a les altres. Sempre es mantenen unes senyes d’identitat pròpies que són les que fan que el sentit de pertànyer a una comunitat humana diferenciada continue arrelat i viu a les persones que formen un grup social concret en la geografia. El llenguatge, tan íntimament lligat a la capacitat humana de raonar, podríem dir que és la senya d’identitat més pròpia de cada poble. Però també hi ha d’altres senyes d’identitat que són fonamentals; i una d’elles és la festa. La manera d’expressar els sentiments de joia i alegria col·lectius també diferencien uns pobles d’uns altres.
Tota festa respon a un fet concret que cal celebrar per la importància que té. Les festes dels pobles, tradicionalment, tenen relació amb l’any agrícola i, per tant, ens hauríem d’anar fins el Neolític per a cercar l’origen de la majoria de les festes dels pobles. Però, a Gandia, ciutat ducal, la seva festa major està lligada des dels inicis al seu poder feudal i als privilegis que li atorgaven ser el cap d’un territori sota la seva jurisdicció i beneficiat pel rei. Així, Jaume II el Just li concedia el privilegi de fer fira per Sant Miquel i quinze dies més per l’any 1310. Així, des dels segle XIV, Gandia es convertia en centre comercial i atracció per a tots els habitants dels seus voltants, que acudien per fira a comprar tot allò que necessitaven per a passar l’any. A la Fira es compraven els estris, atifells, cavalls, vestits, calcer, eines del camp i, també, es podia gaudir de les actuacions de joglars, còmics i gent de la faràndula d’aleshores. Al passar els anys i els segles, la consolidació del comerç del centre històric aniria substituint aquell paper originari de la Fira. Però eixos dies de Fira medieval que una vegada a l’any omplien de gent i bullici els carrers de la ciutat senyalarien per a sempre els dies de festa gran de la població i, de fet, a Gandia no és diuen festes com a la major part de pobles, sinó Fira. Gandia celebra la Fira, malgrat que des de la canonització del seu quart duc Borja, Francesc, altra vegada el poder ducal i ara també religiós siga el que marque el seu contingut, i la convertisca en la celebració del sant, al voltant del 3 d’octubre.
La nostra festa major, la Fira, d’origen comercial i dedicada al seu senyor feudal arribat a sant, afegiria un tercer tret diferencial a partit de les acaballes del segle XVIII, fa més de 200 anys, quan comença a haver notícia de bàndols burlescos que anunciaven l’arribada de la Fira, segons hem pogut llegir a Josep Enric Gonga. D’ahí se’n derivaria l’origen del Tio de la Porra que fa tremolar i posa la pell de gallina a xiquets i grans amb els seus tambors que anuncien l’arribada de la festa. La resta del que s’ofereix a la Fira és com a tots els pobles en festes: espectacles més o menys populars, atraccions mecàniques, revetles, casetes de menjar i beure… No, no ens diferència el programa de la Fira per portar a la Pantoja o no portar-la, ni Lluís Aguilé que també ha vingut o el grup de moda en les llistes de la ràdio. Per això, quan anava a fer 10 anys que Pluja Teatre, rebuscant en els orígens del Tio de la Porra, que havia perdut allò dels bàndols burlescos anunciadors de la festa i crítics amb l’autoritat del moment, els havia tornat a reviure, amb la gràcia i el domini del teatre de carrer que tenen els seus integrants, la seva eliminació del programa de la Fira per part del nou govern municipal suposa un greu atac a la cultura pròpia de la ciutat. No contractar la cavalcada del Tio de la Porra de Pluja Teatre no és el mateix que rebaixar la qualitat del grups de música o de les actuacions del Passeig, sinó tallar la recuperació d’una de les característiques pròpies i diferencials de la nostra manera d’entendre la festa i, per tant, de la nostra essència com a poble.
No serem més ciutat, ni atraurem més gent per fer les mateixes coses que fan altres ciutats turístiques. Al contrari, solament serem més reconeguts en la mesura que aprofundim en les nostres pròpies tradicions i augmentem la seva qualitat. És un luxe tenir a Gandia un grup de teatre tan premiat i reconegut com Pluja Teatre que a més s’havia implicat en cos i ànima en la recuperació d’una part fonamental de la nostra festa, que no ens podem permetre perdre. Es visita Elx pel Misteri, Morella pel Sexenni, València per les Falles, Castelló per la Magdalena, Alcoi pel Moros i Cristians, no per aquest cantant o aquell altre. Enguany ja no gaudirem del bàndol burlesc, satíric, d’humor intel·ligent que ens llegia Ximo Vidal, però esperem que l’Alcalde Torró s’ho pense i superat el primer furor de la majoria absoluta, l’any proper faça possible el regrés dels nostres còmics, dels nostres bufons benvolguts als carrers de Gandia anunciant-nos que arriba la nostra festa major, la nostra Fira, al temps que posen en solfa l’autoritat i les seues malifetes.
Publicat en el diari Levante-EMV el 4 d’octubre de 2011.